Diaca missioner al pirineu

Contemplem l'escena: "Què vols leprós?!"

2012-02-10T19:58:00.000+01:00

Imaginem-nos Jesús davant el leprós. Imaginem-nos el lloc: al costat d’un camí, fora del poble. Imaginem l’entorn, l’hora concreta. Contemplem l’estampa: el leprós agenollat; escoltem la seva pregària, fixem-nos en el rostre de Jesús, mirem la seva cara compassiva, observem com el toca amb un gran afecte i tendresa, escoltem les seves paraules. Jesús li diu: “Sí que ho vull: queda pur”.

Mans de sant !

2012-02-04T13:24:00.000+01:00

Hi ha un poema de Martí Pol i que en Lluis Llach en va fer cançó que es diu “Dóna’m la mà”. Aquesta cançó en un moment de la meva vida crec que el Senyor la va fer servir per cridar-me al diaconat. Un fragment del poema diu així: Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s'exalta el vell desig d'un món millor. Diu l’evangeli: “Ell

Tothom es fixa en Jesús. Què farà? Què dirà?

2012-01-29T20:49:00.000+01:00

Jesús sempre sorprenia. El seu llenguatge i els seus gestos eren únics. No hi estaven acostumats els feligresos de la sinagoga de Cafarnaün, a rebre un ensenyament com el d’avui. Aquest mestre era excepcional. No repeteix formules i conceptes d’altre llibres. ¿Realment era tant nou el que ensenyava Jesús? ¿Mai ningú, abans havia dit res de semblant? Potser no, però Marc vol insistir en la

Vull ser del teu equip !

2012-01-20T20:17:00.000+01:00

De segur que tots els homes que som aquí recordem quan sortíem al pati a escola i ens preparàvem per fer un partidet de futbol.Els dos que manaven més de classe prenien el paper de capitans i aleshores els altres ens posàvem un al costat de l’altre esperant que un dels dos capitans ens escollís per formar part del seu equip. Tots teníem preferència per un o altre capità. I si ens escollia el

Vine home, vine...i ho veuràs.

2012-01-14T09:04:00.000+01:00

Hi ha moments a la nostra vida que han sigut claus. Que el que ens va passar en aquell moment i aquell dia ens ha quedat marcat per sempre. Varem participat d’una reunió, una festa, una trobada, un recés i allí vàrem conèixer una persona, un grup, i a partir d’aquell moment va néixer una bella amistat. Segur que recordem el moment, l’hora el lloc, el dia en que va succeir i que fins i tot

Sant Marc et parla del TEU baptisme!

2012-01-08T20:42:00.000+01:00

En quinze dies hem vist a un home passar, d’infant nadó; a complir una trentena anys. A tot això exclamarem: “com passa el temps”. No n’esteu pas equivocats. Això mateix ens urgeix a no adormir-nos a la vida. Poques setmanes enrere, a ple Advent, preparàvem els nostres cors per a la vinguda, un any més, de Jesús infant. Tot encetat l’any, ja se’ns presenta Jesús un home fet, adult, que ha

Tens por de dir sí? Pregunta-li a Maria.

2011-12-31T12:01:00.002+01:00

Una frase típica que sona aquests dies de Cap d’Any, és aquella que diu:“any nou, vida nova”. I tantes persones es fan propòsits de millora personal: Deixar de fumar, tornar a fer exercici, tornar a llegir, tornar a agafar la bicicleta, etc. Encara que tot plegat sembli frívol, no deixa de servir-nos també a nosaltres. Sentim un impuls de mirar enrere per veure com ha anat el temps passat i

Vol saber que és Nadal? Escolta un conte...

2011-12-16T23:04:00.000+01:00

Hi havia una vegada un home que no creia en Déu. No tenia cap problema per dir el que pensava de la religió i de les festivitats religioses, com el Nadal.La seva dona, en canvi era creient i criava als seus fills en la fe en Déu i en Jesús, tot i els comentaris menyspreadors del seu marit. Una nit de Nadal en que estava nevant, l’esposa es disposava a anar amb els fills a la Missa del Gall a l’

On posi Joan, posa-hi el teu nom.

2011-12-10T09:52:00.000+01:00

Algun dia fent zapping al televisor, m’he trobat amb un programa, on parlen de temes seriosos, tot una colla de persones prou joves. Però el que em va sorprendre més és la manera com es tractava el tema. Ho feien a crits. Com si aixecant la veu, un tingués més raó als arguments que està plantejant. Però no en un moment puntual, on els ànims poguessin estar més encesos, no. En tot moment, com a

La Immaculada: una nena un xic rara.

2011-12-02T19:35:00.000+01:00

Estava “plena de gràcia”.Encara més. Era “la plena de gràcia”. L’Angel dirà “plena de gràcia” com el que pronuncia un cognom, com si en tot el món i en tota la història no hagués existit cap més “plena de gràcia” que ella. Era una dona escollida per Déu, plena de Déu, inundada de Déu. No vol dir, això, però, que la seva vida fins aquell moment vés estat plena de miracles, que els camps

Al tantu! que el cotxe és nou!

2011-11-25T15:57:00.000+01:00

Una nova oportunitat. Avui, primer diumenge d’advent, comencem un nou any litúrgic, comencem un nou any cristià. Si l’any passat no ens en sortirem, ho podem i devem, intentar de nou. I així ho hem de fer, no oblidant, però, que no se’ns exigeix que ens en sortim, sinó que hi posem el coll, tot l’esforç, tot l’interès, tot l’afany. L’Advent és una crida a desvetllar-nos, a no badar, a vetllar.

Com a corona... espines.

2011-11-21T16:48:00.000+01:00

Feliç Any nou. Així és com podríem saludar-nos avui els cristians. No perquè falti poques setmanes per el 31 de desembre sinó perquè hem arribat al darrer diumenge del cicle litúrgic i ho celebrem posant-li a Jesús un títol bíblic, Rei de tot el món. La festa fou establerta l’any 1925, en un context que té poc a veure amb l’actual. Eren moments en que la nostra Església propugnava la religió

No estem al món per fer "bulto"

2011-11-12T10:48:00.000+01:00

Avui Jesús ens parla de milions. Altres cops hem sentit parlar de talents. El talent era la moneda grega de més cotització. Equivalia a 6000 denaris, i cal recordar que un denari venia a ser el sou diari d’un treballador. Hem de saber veure que aquest relat s’ha de llegir i interpretar com una paràbola que és, i que s’ha de fugir de qualsevol interpretació capitalista, com si Jesús defensés

Al nostre pas...però vigilants.

2011-11-05T11:53:00.000+01:00

Una vegada hi havia un conductor que anava a gran velocitat per una carretera. De cop i volta, al girar d’una corba va veure , abans d’entrar a la següent volta, un home aturat al mig, fent senyals amb el braços de forma desesperada perquè s’aturés el cotxe. El conductor sorprès i a la vegada espantat va començar a tocar el clàxon perquè s’apartés. Però aquell home no es movia i seguia fent-li

Les benaurances no son un codi de lleis.

2011-11-01T15:09:00.001+01:00

Les benaurances no son un codi de lleis, l’observança escrupolosa de les quals garanteix la salvació a l’esser humà. No son tampoc una llista de deures que els cristians hem de complir i presentar a Déu de manera exhaustiva, esperant el seu vist i plau i si pot ser un premi. Al contrari les benaurances no tenen res a veure amb la llei, el deure i la imposició, ja que se situen en un altre ordre

Tu que vols ser: panell o carreu?

2011-10-27T20:50:00.000+02:00

“Tot això va ser escrit per advertir-nos a nosaltres”.Això no ho dic jo. Son Paraules de Sant Pau en la primera carta als Corintis. Avui és un d’aquells dies en que les lectures afecten més, en primer lloc als pastors, als quepresidim les celebracions i fem les homilies o tenim alguna responsabilitat en la comunitat.Tant el profeta Malaquies com Jesús critiquen durament als sacerdots i als

613 manaments, 365 prohibicions i 248 obligacions.Qui podia ser fidel?

2011-10-21T13:08:00.000+02:00

Quan llegeixo aquest evangeli sempre penso que els homes i dones dels temps de Jesús estaven cansats. Es deurien sentir cansats i esclavitzat per el que anomenaven La Llei, amb majúscules.Per els lletrats fariseus, la fidelitat a Déu només es trobava en el compliment estricte de la Llei. Una Llei que de 10 manaments s’havia anat transformant en 613 manaments, dels quals 365 indicaven

Anem a un banquet o a un funeral?

2011-10-07T15:16:00.000+02:00

Tal vegada, tenim por de entendre la nostra fe com un banquet de bodes. Explica una historia que un cop, Déu envià uns àngels amb targetes de invitació per un casament. Un matrimoni els va contestar que no hi podien anar perquè no coneixien els nuvis. Una religiosa, també es va excusar per no anar-hi tot dient que de segur que la seva superiora no la deixaria. Al final els àngels varen tornar

Ara si, ara no... ara si, ara no..

2011-09-22T23:18:00.000+02:00

Per entendre bé aquest text, és necessari explicar una mica l’ambient. En el temps de Jesús hi havia persones importants (els sacerdots i els notables que diu l’evangeli) que es tenien per molt sants. Complien molt bé tot el que estava manat, passaven moltes hores pregant, però eren orgullosos i menyspreaven tothom pensant que ells eren millors que tots. Ja que es tenien per perfectes, pensaven

25 anys i una festa !

2011-09-19T18:11:00.000+02:00

El valor d’una cosa no depèn de l’obra en si, que pot ser més o menys important, més o menys ben feta, sinó de la intenció amb què es fa. Nosaltres no hem pretès altre cosa que demostrar-vos el nostre afecte i el nostre agraïment. Vosaltres ja formeu part del 25 anys. Molts hi heu estat presents, fins i tot, des de abans de casar-nos. Molts altres formeu part del nostre caminar d’ara mateix.

"...aixi com nosaltres perdonem als nostres deutors..." M'ho crec?

2011-09-09T20:45:00.000+02:00

Fa molts anys conversava amb un bon amic que sempre s’ha mostrat molt religiós i cristià. Tot just el dia abans ETA havia ajusticiat a sang freda a un polític segrestat feia un parell de dies perquè l’estat espanyol no s’havia avingut a alliberar uns dels seus membres que eren a la presó. Va ser molt dur i realment va commoure la nostre societat de manera molt radical. Aquest amic em deia que

Criticar, criticar, criticar...

2011-09-05T17:42:00.000+02:00

Expliquen que a mitja nit, hi va haver en una fusteria una estranya assemblea. Les eines s’havien reunit per arreglar les diferències que existien entre ells i que no els deixava treballar com cal. El martell volia exercir la presidència de la reunió, però enseguida tots els altres li van dir que no: - Tu no pots fer de cap a la reunió. Fas massa soroll i et passes tot el dia donant cops. El

Fes-te soci del meu club

2011-08-29T16:28:00.000+02:00

Fer-se soci d'un equip de futbol no és difícil. T'ho proposes a partir d'un mínim sentiment de sentir els colors d'aquell equip. Aleshores vas a les seves oficines, pagues la quota corresponent, i et donen un carnet. Ja pertanys a l'equip. No cal que vagis a veure els partits, ni tan sols que els vegin per la tele. Ni molt menys que et discuteixis amb ningú sobre els jugadors o l’entrenador

Què fan tants joves a Madrid?

2011-08-20T11:56:00.000+02:00

Què han estat fent tants joves junts a Madrid? Per què han estat abans de pelegrinatge, durant una setmana per les ciutats del nostre bisbat i de tants bisbats de l'estat espanyol? Molt senzill: Perquè Jesús els ha fet una pregunta: "i vosaltres qui dieu que sóc?." o potser la pregunta feta d'una manera més per els joves d'avui en dia: qui sóc jo per a tu?. És una pregunta personal,

Matança a Noruega, fam a l'Africa...de nou

2011-07-30T13:56:00.000+02:00

Aquesta setmana passada hem tingut un parell de portades dels diaris impactants. Una que ens sorprèn per la seva magnitud en una societat ordenada i civilitzada. Un home pertorbat mata vora cent persones a sang freda a Noruega. La Vanguardia titulava la portada: “ Matança extrema”. Els dies següents seguia sortint a primera pàgina algun comentari del fet. Un altre portada impactant. Somàlia

Obrir un tros de cel a la terra o la Mare Anna Maria Janer

2011-07-23T11:32:00.001+02:00

Jesús després d’explicar aquestes paràboles els fa una pregunta. “¿Ho heu entès tot això?” Els deixebles contesten que sí. Però jo no crec que aquells bons deixebles entenguessin bé, tot allò que Jesús els volia ensenyar, per la manera com actuaran més endavant. Tan de bo nosaltres poguéssim contestar de veritat que sí, que hem entès aquestes paràboles, després de sentir tot seguit les

Jo defectes!!!???

2011-07-15T21:54:00.000+02:00

Un home que tenia un greu problema de miopia es considerava un expert en obres d'art. Un dia va visitar una galeria amb alguns amics. Se li van oblidar les ulleres a casa i no podia veure els quadres amb claredat, però això no el va aturar a l'hora d’expressar les seves crítiques. Tan aviat van entrar a la galeria, va començar a criticar les diferents pintures. En aturar-se davant el que

La paràbola? mediteu-la vosaltres mateixos.

2011-07-08T20:24:00.000+02:00

Em sembla que a molts ens passa. Quan sentim aquesta paràbola, ens fa l’efecte que no m’ho estan dient a mi. Que la cosa no va per mi. I no és pas així. Tu i jo som terra de Déu. Terreny predisposat per Déu mateix per sembrar-hi la paraula. Quin privilegi. Tants cops sento la paraula sense fer-li cas. He preferit fer la meva. Seguir els camins dels homes, servir els meus interessos. I penso

El company del llit del costat

2011-07-02T12:28:00.000+02:00

Dos homes convivien, prou malats, a la mateixa habitació de l’hospital. A un d’ells se’l deixava seure unes poques estones al llit. El seu llit estava al costat de la finestra. L’altre persona no podia llevar-se del llit en cap moment degut a la seva malaltia. Els dos homes parlaven hores i hores, una mica de tot plegat, de la família, de la feina, dels fills,

CORPUS. Aquella pregària que no prego.

2011-06-24T11:58:00.000+02:00

Es cert que sense la Missa continuem tenint la nostra vida i que sense anar-hi podem arribar a viure molts anys. Tampoc és la Missa un ritus màgic que ens protegeixi de mals esperits.Així doncs que ens dona la Missa, que en tinguem tanta necessitat?Per què venim els diumenges a l’Església?Respondre a això seria molt llarg i en podríem parlar des de molts aspectes.Però jo avui us voldria parlar de

Trinitat. Trencaclosques teològic.

2011-06-17T16:39:00.000+02:00

Un dia la mestra d’una escola, per veure si s’havien estudiat la lliçó de religió, començà a preguntar als nens qui d’ells sabria explicar qui és Déu. Un dels nens va aixecar el braç i va dir: “Déu és el nostre pare. Ell va fer la terra i el mar i tot el que hi ha en ella. Ens va fer a nosaltres i va voler que ens sentíssim com a fills d’ell.” Però la mestra no es va conformar amb aquesta

Anirem tots cap al cel, amb les mans ben netes!

2011-06-02T21:41:00.001+02:00

Avui celebrem la festa de l’ascensió. Una festa de les més significatives per a nosaltres, els cristians. Ve a expressar un final, però també un començament. El final de l’estada de Jesús a la terra ,enmig dels homes, però també significa el començament de la nostra historia. De la historia de l’església, de la historia de les comunitats de creients. Crist ha acabat la seva obra aquí a la

Hi ha algú sol per aquí?

2011-05-29T23:05:00.000+02:00

Una colla de gripaus viatjava per el bosc i de cop i volta dos d’ells van caure en un forat.Tots els demés gripaus es van posar al voltant del forat i quan van veure lo fons que era, van començar a cridar als de baix que no valia la pena que lluitessin, que era molt fons on havien caigut i per més que saltessin no sortirien mai d’allí. Que de segur que moririen.Els dos gripaus no van fer cas

Cor serè, pau, silenci, interior, jo, ell...és Jesús i el seu esperit.

2011-05-20T22:08:00.000+02:00

S’acosta la festa de l’Ascensió, on Jesús pujarà al cel a seure al costat del Pare i tot seguit la festa de Pentecosta, on l’esperit sant es farà present en mig nostre. A tot això, sàviament, l’Església posa avui com evangeli un fragment de la conversa que manté Jesús amb els seus amics després de la memorable darrera Cena, abans de morir. Una conversa íntima que te regust de comiat, però

Ovelles plenes d'esperança

2011-05-16T20:47:00.003+02:00

Què us he d’explicar a tots vosaltres del que vol dir fer de pastor, del que és una pleta, del que significa tenir cura d’un ramat. Potser avui la homilia me la podríeu fer vosaltres a mi i explicar-me tantes coses com heu viscut alguns tenint cura de ramats. Si més no ho haureu vist fer de vent a prop. I per això us és tant fàcil entendre el que Jesús ens diu avui.L’evangeli d’avui és un

Anem d'aplec a Emaús.

2011-05-08T21:35:00.001+02:00

Una persona que sempre havia anat a Missa, va escriure una carta al director d'un diari queixant-se que no tenia cap sentit anar a missa cada diumenge. "He anat a l'Església durant 30 anys”, escrivia. “En aquest temps he escoltat alguna cosa així com uns 3,000 sermons. Però juro per la meva vida, que no puc recordar un sol d'ells. Per això penso que estic perdent el meu temps i els pares estan

Experiència: pràctica d'una cosa.

2011-05-02T00:11:00.001+02:00

He buscat al diccionari la paraula “experiència”. Ara us llegiré el que diu que vol dir, però mentre us ho vaig dient penseu també en les paraules: comunitat, fe, església. Defineix el diccionari la experiència com a “pràctica d’una cosa, que permet d’adquirir-ne la coneixença” “Situació o esdeveniment en la vida d’ algú que li dona coneixença de les coses de la realitat” “Coneixença d’una

Sabien que aquell Jesús que campava per Galilea i Judea era viu. ¿Resucitat?

2011-04-23T11:13:00.000+02:00

Diu l’evangeli que veié i cregué. Que va veure i que va creure?Jo no veig res. Potser ens ha sembla que no veiem res. Però potser veiem i veiem molt. I veiem molt més del que va veure l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre.No és que siguem cecs; no és que tinguem alguna cosa davant que ens impedeixi veure. No pas.Són les nostres pròpies mans que ens les posem davant els ulls,

Què es deurien explicar, Pare i Fill, a l'hort de Getsemaní?

2011-04-19T10:28:00.000+02:00

No us heu aturat mai a pensar que li deuria dir Jesús al seu Pare, a l’hort de Getsemaní?Quin seria el seu diàleg, quina seria la súplica de Jesús, i quines les paraules de consol de Déu Pare. Quès es deurien explicar Pare i Fill, en aquells moments?Que li diries tu a Déu Pare si estiguessis a punt de morir, però amb la teva mort salvessis a tants i tants de la seva mort... espiritual?Anem a

Intentem penetrar en els seus sentiments

2011-04-16T12:05:00.000+02:00

Ara tot seguit escoltarem La Passió. Un text que tot coneixem i potser per això a voltes no li prestem prou atenció per poder-hi treure–hi tots els matisos, per fixar-nos en tot allò que a nosaltres ens pot arribar a dir. Quan llegim els evangelis no llegim un llibre mort, unes historietes, sinó llegim Paraula viva que ens té que arribar ven endins per donar-nos vida.Aquest any llegirem la

LLatzer; festa i alegria a casa seva.

2011-04-09T00:05:00.000+02:00

La mort no te la ultima paraula. La mort no te la ultima paraula. Ho creus això? et pregunta Jesús avui: Ho creus això? L’evangeli d’avui és un evangeli de fe, d’esperança, de plor en la marxa d’un estimat però també de somriure i festa (així ho deurien celebrar quan Jesús ressuscita Llàtzer encara que l’evangeli no ho explica). Somriure i festa al descobrir que tot i mort, l’esser estimat,és

Enxufat

2011-04-01T16:23:00.000+02:00

Tota una conversió. Si senyor. Avui hem assistit a un relat llarg, però que ve a significar el que podria ser tot un procés de conversió. Veiem les diverses etapes per arribar a la fe. Procés que comença en el moment en què es troba amb Jesús i arriba a bon terme perquè és deixa guiar dòcilment per Ell. El cec de naixement representa la fosca, la tenebra i sobretot significa l’absència de fe.

Quanta aigua portes a la cantimplora?

2011-03-27T19:59:00.000+02:00

A migdia, quan el sol cau de ple, a l’hora més xardorosa, la dona samaritana arriba al pou de Jacob. Una dona, que com veurem avui ens representa a tu i a mi. Posem-nos dins de l’escena. I que hi troba al pou? Un home. Un home cansat. Havien estat dues llargues jornades de camí. No hem de deixar de fixar-nos que l’evangelista Joan, posa aquest adjectiu, “cansat”, al Fill de l’home. Estava

L'Església es reduirà numericament

2011-03-19T16:59:00.001+01:00

Avui no he pujat a les “meves” parròquies. Celebraré el meu sant i el dia del pare amb la Conxita i els meus fills .També amb el pare que el tinc una mica empiocat. He anat, però, a Missa a la parròquia d'on visc i he celebrat com a diaca, fet que m’ha donat molt de goig. Però al arribar, he donat un cop d’ull als cotxes que anaven arribant...I m’he sentit malament, us ho he de dir. Cotxes grans

Diu que el seu Regne no és d'aquest món

2011-03-04T19:38:00.001+01:00

Estem a punt d’entrar en temps de quaresma; el proper dimecres és cendra. Un temps que es considera temps de reflexió i preparació per a la celebració de la pasqua. I crec que això encaixa perfectament amb l’avís que ens fa Jesús avui, sobre l’autenticitat de la nostra fe, en què està fonamentada i cap a on esta dirigida. No entraré en l’autenticitat de la nostra fe, que avui Jesús ens diu que

Encara que no ens pararà els cops, lluitarà sempre amb nosaltres.

2011-02-25T18:44:00.000+01:00

Un nen molt educat i formal pujà a un avió, va buscar el seu seient i es va asseure. El nen va obrir el seu quadern de pintar i va començar a pintar. No presentava trets d'ansietat ni nerviosisme en enlairar-se l'avió. Durant una bona estona, hi va haver tempesta i molta turbulència. En un determinat moment hi va haver una sacsejada forta, i tots es van posar molt nerviosos, però el nen va

Prego per els que em treuen de polleguera.

2011-02-18T23:00:00.000+01:00

Continuem un diumenge més dins del sermó de la muntanya. Discurs on Jesús ens presenta un estil de fer i de ser. Permeteu-me, però, primer, fer-vos una observació a la manera que té de parlar Jesús en aquest sermó i que ja ho hem vist en els evangelis dels diumenges passats: “Ja sabeu que, als antics, els van dir...Doncs jo us dic”. Aquest procedir de Jesús té una força sorprenent. Vet aquí que

Oh. És que tothom ho fa!

2011-02-12T10:02:00.001+01:00

A la televisió o a la radio tracten a vegades qüestions delicades com ara l’avortament,el dret a la vida, el matrimoni, la llibertat, l’amor i molts altres temes sempre polèmics.I venem a ser polèmics perquè s’hi manifesten opinions diverses, sovint contraposades.I llavors tenim un perill: creure que la opinió correcte, la que ha de servir de norma per orientar la meva vida, és la que té la

Aquest plat, sense sal no val res!

2011-02-04T17:31:00.000+01:00

Diumenge passat visitava a l’hospital la Magdalena, la mare d’una bona amiga.Quan comentàvem el tema del menjar de l’hospital em deia: “el primer que m’han fet a estat treure’m la sal de tots els àpats. Això vol dir que no estic be. Que estic molt fomuda”. Jo li vaig treure importància doncs segur que més d’un dels que sou aquí, el metge us ha recomanat menjar sense sal.Però la bona dona que em

Algú ha vist on s'ha posat la felicitat?

2011-01-29T13:57:00.001+01:00

Em deia una persona amiga referint-se a les festes de Nadal tot just passades, que la gent, darrera el consum desenfrenat, hi busca la felicitat. Però la realitat és que el què realment troba només son petits plaers. Moments de satisfacció, però això no és la felicitat.“L’autèntica felicitat”, em deia, “la trobaràs el dia que al despertar-te per el matí donis gràcies a Déu per el nou dia i el

No et fiquis en la meva vida

2011-01-22T00:22:00.000+01:00

Viatjava l’altre dia en autobús per Barcelona i un nanu de no més de catorze anys li va cridar a la seva mare, tot enfadat per no sé què: “No et fiquis en la meva vida”. Em va fer molt mal a l’orella sentir aquesta expressió d’un fill a una mare. “No et fiquis en la meva vida”.Quans de nosaltres potser al llarg de la nostra vida, potser en alguna etapa que no ens hem sentit prou a prop de Jesús

Celebrem la normalitat de cada dia

2011-01-14T13:01:00.000+01:00

S’ha acabat el temps de Nadal i entrem en el que anomenem el temps de durant l’any. L’estola i els ornaments son del color verd que utilitzem en aquest temps. Entrem en un temps en què, sense celebrar res de particular del misteri de la nostra fe, celebrem la “normalitat” dels nostra dia a dia, la normalitat de passar i viure el temps, la normalitat de ser “simplement cristians i cristianes”,

Ben tips de festa, escoltem en Cohèlet. Tan actual...

2011-01-09T14:21:00.000+01:00

Avui no és una homilia. És per fer-ne una reflexió post festes. És un text de la bíblia, de l'Antic testament. Tan actual... 4 Una generació se'n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. 5 El sol surt, el sol es pon, anhelant d'arribar al lloc d'on tornarà a sortir. 6 El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dóna voltes i més voltes i refà el

Només sóc un turista a la terra.

2010-12-31T20:29:00.002+01:00

Un dia anava circulant amb el cotxe i portava al meu davant una furgoneta que duia enganxat un adhesiu que deia: “Només sóc un turista a la Terra”. Era una furgoneta mig desmanegada, que hi viatjava una família gitana. Els gitanos en un gran nombre, son evangelistes i molts cops porten missatge de la bíblia posats en els

"I have a dream"

2010-12-25T22:50:00.004+01:00

Diu un conte molt antic que Maria va tenir un somni. I de matí li va explicar a Josep:“Josep, ahir a la nit vaig tenir un somni molt estrany, com un malson. La veritat és que no ho entenc. Es tractava d'una festa d'aniversari del nostre Fill. Les famílies s'havien estat preparant durant setmanes i decorant casa

"Josep, Això que dius, ho hauràs somiat"

2010-12-18T13:05:00.001+01:00

Tu et creus de veritat que Jesús és el fill de Déu? Què és diví?. Vaja, que encara que fos un home com tu o com jo, que caminava, que menjava, reia, plorava, i si queia es feia mal; creus tot i així que era Déu?M’agrada moltíssim aquest evangeli per molts motius.Evidentment els evangelis de la infància de Jesús també ens

Déu no encaixa en les nostres previsions

2010-12-09T23:23:00.002+01:00

Impressionant incendi a Israel crema més de 500 hectàrees i moren 41 persones. Més de 150 persones moren a Colòmbia per un allau de terres després d’unes fortes pluges.Centenars de dones de l’Europa de l’Est són forçades a prostituir-se a Espanya desprès de ser portades amb enganys des de els seus països d’origen.Vuit

Ei! QUE VE JESÚS A CASA!

2010-12-04T16:58:00.002+01:00

A casa tenim per costum de fer les menjades a la taula de la cuina. Els diumenges si que dinem al menjador gran. Així ho hem viscut sempre amb als nostres fills des de menuts. Hem volgut que veiessin que el diumenge és un dia especial. I aquell dia no hi havia encarregat de parar la taula perquè ho fem entre tots. I

FELIÇ ANY NOU...CRISTIÀ

2010-11-26T20:50:00.002+01:00

Amb frecuència, els cristians prediquem un Evangeli, que no vivim. Aquesta és la raó de que el món no cregui. Jesús no va predicar una religió nova, sinó una vida nova. de la Mare Teresa de Calcuta Renovem l'Esperança en aquest nou Advent, aquest nou any que comença i procurem en nosaltres una Vida Nova. Per què no? FELIÇ ANY NOU CRISTIÀ

Tants cops volem seguir vivint a les nostres repúbliques

2010-11-18T23:19:00.003+01:00

Avui ens trobem amb un fragment de la passió. Un relat on es passa del despreci a la súplica; de la mofa al insult; de la justícia a la misericòrdia. Tot hi cap en aquest curt espai de temps.Hi ha un primer moment de desafiament: “ Ell que en ha salvà d’altres, que se salvi ell mateix”. Arribat el moment del dolor i de

Els cristians hem estat molt criticats.

2010-11-11T21:18:00.001+01:00

. Quan preparava la homilia, tot llegint l’Evangeli, no he pogut evitar de recordar tot el que ha estat l’ abans, el durant i el després de la vinguda del sant Pare a Barcelona.L’Evangeli ens parla de “que vindran dies que tot serà destruït i no quedarà pedra sobre pedra”. Ens diu també que “sentirem parlar de guerres i

També amb fallides i desencerts, però és la meva Església

2010-11-05T00:17:00.001+01:00

Deia el teòleg catòlic Karl Rahner que l’Església és una d’aquelles realitats que només es comprenen si s’estimen. Com gairebé tot el que és veritablement important en la nostra vida. Com la pròpia família, la muller i els amics; les institucions de les quals un ha rebut formació o li ha dedicat anys de la seva vida. I

En Benet XVI, home, sobre tot home.

2010-10-29T23:13:00.001+02:00

Un dia Benet XVI, en una trobada amb seminaristes, els deia a tots aquells joves: “algun cop me preguntat: “per què precisament a mi?” I ell mateix es responia. “Però es que l’amor no te un per què, és un do gratuït al que se li respon amb l’entrega d’un mateix”. Tenim propera la vinguda del Papa a Santiago i a Barcelona

Un Déu que vol que li llepem els peus?

2010-10-23T10:29:00.001+02:00

M’agrada trobar-me en els evangelis paràboles, com la que hem escoltat avui. Les paràboles son petits contes on Jesús de manera exagerada vol remarcar alguna idea important. I m’agrada aquesta exageració que feia Jesús, perquè em fa veure el que ens costa a voltes entendre les coses. Jesús deuria pensar, avorrit: “No hi

Tans cops pensem que Déu no ens escolta

2010-10-15T22:35:00.003+02:00

Un pintor de renom va convocar a la premsa, autoritats i amics per fer la presentació de la seva última obra. Arribat el moment va fer córrer el vel que cobria el quadre, i tots els assistents van quedar meravellats. Es tractava de la figura de Jesús trucant suaument la porta d’una casa. Semblava que el protagonista fos

Jo diaca ,ell sacerdot

2010-10-08T18:01:00.002+02:00

Espero amb il·lusió sortir amb la Conxita, aquest dissabte cap a Santiago de Compostela. Allí hi tindrà lloc, aquest any la trobada de diaques permanents de l’Estat Espanyol. I jo m’estreno. Rumiava un d’aquests dies en la meva pregària, després d’una conversa de sobretaula amb un sacerdot amic, el paper que fem els diaques permanents. Tinc ganes d’escoltar a altres testimonis; a quines tasques

La fe no em soluciona la vida

2010-10-01T16:09:00.002+02:00

Deia la mare Teresa de Calcuta: Jesús no va predicar una religió nova, sinó una vida nova.Aquesta vida nova que ens parla la mare Teresa està fonamentada en la fe. La fe és una de las virtuts essencials en la vida del creient. Tot i així tenir fe no vol dir només creure en Déu. Evidentment la fe és creure en Jesús i que

El nen es va menjar les espines

2010-09-24T20:38:00.002+02:00

En el temps de Jesús gairebé tots els jueus pensaven que quan una persona moria passava a una altre vida.Aquesta altre vida era diferent per als qui havien estat bons i els qui havien estat dolents.A l’evangeli que llegim avui veiem que Jesús parlava amb els fariseus.Els fariseus eren uns personatges que es pensaven ser

Cobrava comissions massa cares

2010-09-16T23:23:00.003+02:00

Ens trobem davant una paràbola no gens fàcil perquè ens pot fer pensar el que no vol dir. D’entrada molesta per la lloança a un home injust i deshonest. Cal saber que les paràboles tenen una característica: il·lustren i expliquen un aspecte concret de la veritat. I en aquesta paràbola, la veritat s’escau en l’actitud

Ovella perduda? operació mal calculada!

2010-09-12T23:21:00.002+02:00

La vida cristiana s’ha percebut, en alguns moments de la història, com un camí costerut, ple de privacions, de sacrificis, d’un continu esforç per complir els manaments. En arribar al terme de la nostra vida, tota persona humana, també nosaltres, ens trobarem cara a cara amb Déu.Com ens imaginem aquesta trobada? Quina imatge ens hem fet de Déu?

Moments d'acompanyament, moments d'esperança.

2010-09-04T16:01:00.003+02:00

Després de l’acompanyament, ve l’esperança. Acompanyament i esperança. Dos valors a viure amb intensitat; en l’ enfermetat del pròxim.Soc un privilegiat perquè els he rebut de la meva mare. Escric als peus del seu llit, agonitzant encara, però sedada; potser ja no hi és, però he tingut el gran goig d’acompanyar-la

Tot gratis, per amor de Déu

2010-08-27T17:49:00.002+02:00

Les ensenyances en un primer moment que ens dona avui l’evangeli podríem dir que es corresponen més a prendre maneres de bona educació, més que uns ensenyaments evangèlics amb certes exigències vers el seguiments de Jesús.“Quan t’invitin a unes noces no vagis a ocupar els primers seients”. Si ho fas, quedaràs malament

La vida me la jugo jo sol

2010-08-21T22:06:00.002+02:00

Quan ens assabentem per les noticies d’un accident d’aviació, la primera pregunta que ens fem sempre és: “ S’han salvat molts?”Després del viatge d’aquesta vida, si poguéssim saber si són molts els que es salven, podríem viure relativament confiats. Si en són pocs, el tema ens resulta molt més preocupant i incòmode.És

La festa de la dona del silenci

2010-08-13T18:16:00.003+02:00

Al cor de l’estiu, el dia que més festes majors apleguen els pobles de casa nostra, quan tot és rebombori i gatzara, ens arriba la festa de la dona del silenci. Quin contrast! La seva presencia emetent és com si ens digués a cau d’orella: “no vull ser cap destorb: des d’un recó vigilo perquè no us falti el vi”.Ja ens ho

Veient passar la vida

2010-08-05T22:57:00.004+02:00

Un cop un home tot viatjant en tren es va adormir. Quan es va despertat algú li va preguntar a on anava, però l’home encara endormiscat va respondre que no ho sabia. La mateixa persona li va preguntar que on havia pujat en el tren, però va respondre el mateix, que no ho sabia. Era comprensible que, una persona que es

Quin cotxe tens?

2010-07-30T15:43:00.003+02:00

En el full dominical de fa un parell de setmanes el Sr. Bisbe ens proposava de fer examen personal del que Déu ens qüestionarà al vespre de la nostra vida. N’ha agafo quatre de les preguntes:1.Déu no et preguntarà quin model de cotxe tenies, et preguntarà quanta gent hi portaves a dins.2.Déu no et preguntarà els metres

Noces d’Or dels pares en la malaltia.

2010-07-23T15:57:00.000+02:00

Una mare suplica a Jesús. I Jesús li fa una pregunta. Rasa i curta. Sense condicions, ni vol res a canvi. : “Què demanes?” Jesús hi és disposat. “ Què vols?” “Per on vols que comenci?” “Que demanes?”La promesa de un “demaneu i se us donarà”, posa en les nostres mans un instrument privilegiat de fe i abundància en tots

És a dir, hi ha dos parts.

2010-07-17T10:46:00.000+02:00

En un llibre sobre pensaments espirituals de la Mare Teresa de Calcuta, he trobat aquesta cita:“Si el nostre treball fos tan sols el de netejar, donar de menjar, donar les medecines als malalts, ja en faria de temps que els nostres centres ja s’haurien tancat. El més important dels nostres centres, és la oportunitat que

Quantes vegades, quantes vegades...

2010-07-09T18:10:00.001+02:00

Quantes vegades hem entrat a l’Església amb total indiferència cap aquell home, cap aquella dona, ajaguda a terra demanant.Quantes vegades hem fugit horroritzats de la persona beguda que se’ns acosta a demanar-nos un cigarret.Quantes vegades ens hem fet els sorts al cantant espontani que ronda per dins el vagó del metro

Cristià, vocació, missió, responsabilitat...

2010-07-02T23:13:00.002+02:00

En aquests dies, quan pujo cap aquí dalt, puc veure en els extensos camps de la Noguera, pagesos que estan fent la sega o l’estan ja acabant. Segar els camps, actualment, he descobert que és una fenia molt mecanitzada, però segur que molts de vosaltres em podrien explicar que abans quan es segaven els camps, havien de

Ens pensem que Jesús era un superhome

2010-06-26T08:08:00.002+02:00

La nostra societat, que anomenem avançada vol tenir-ho tot controlat. Busca la perfecció i la justícia. Això barrejat amb una gran dosi de previsió. De, sobretot tenir en compte el futur, el demà. I no vull dir pas que no si tingui de pensar o preveure, ser homes i dones prudents i realistes. Però si que a voltes ens

Qui ets tu, Jesús, per a mi?

2010-06-18T17:27:00.002+02:00

Cal adonar-nos com avui Jesús es veu que te ganes que els apòstols comprenguin bé el que ell és. Per això comença preguntant que diu d’ell la gent. Els deixebles van dient coses, les coses que senten dir al carrer. I també ens la fa a nosaltres aquesta pregunta: “Qui diu la gent que sóc jo?”. Fa molts anys que llegim i

Ningú no ha parlat encara i ell ja sap el què.

2010-06-10T17:25:00.003+02:00

Ningú no ha parlat encara i ell ja sap el què. Els fariseus eren persones que estaven molt satisfetes d’elles mateixes perquè complien al peu de la lletra tot el que manava la llei. No eren persones dolentes però estaven convençuts que eren els millors de tots i pensaven que Déu els estimava més que ningú.Un Fariseu

CORPUS: Menja-te'l. Ell ho espera.

2010-06-04T14:55:00.003+02:00

Avui és la festa del Corpus, la festa del Cos i la Sang de Crist. En el llenguatge dels evangelis quan parlem de la sang i la carn no vol dir només aquests aspectes d’un cos humà, sinó estem parlant de tot ell. La paraula “cos” expressa la totalitat d’una persona concreta. Així “Cos de Jesús”, el cos i la sang de Crist

No visquis només del record de Jesús

2010-05-27T23:30:00.002+02:00

Jesús durant tota la seva vida publica es va dedicar a anunciar i iniciar el Regne de Déu a la terra. Però el Regne no queda establert i constituït d’una vegada per sempre. No va quedar tot ben determinat i organitzat per Jesús de manera que no hi hagués més a fer que anar perpetuant i conservant el model ja fet. S’ha d

Viatge al cel de Jesús. Abandona la terra.

2010-05-15T21:53:00.002+02:00

Davant la festa de l’Ascensió el cristià de peu experimenta una doble incomoditat. Preguntem-nos: ¿Podem imaginar-nos l’Ascensió com un viatge al cel de Jesús que abandona la terra que trepitgem? I en segon lloc ens podem preguntar també: Si l’Ascensió representa l’absència de Jesús a la terra ¿Com podem llegir tranquil

Pau? Ningó dóna el que no te.

2010-05-07T23:22:00.003+02:00

Hi havia una vegada un país on s’oferia un premi a aquell artista que fos capaç de captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar.El jurat va observar i admirar totes les pintures, però només hi va haver dos que realment els va agradar i van tenir que escollir entre aquestes.La primera era un llac

Un nen molt educat i formal va pujar a un avió...

2010-04-24T12:36:00.007+02:00

Un nen molt educat i formal va pujar a un avió, va buscar el seu seient i es va asseure. El nen va treure el seu llibre de dibuixos i el va començar a pintar. No presentava trets d'ansietani nerviosisme a enlairar-se l'avió. Durant una bona estona, hi va haver tempesta i moltes turbulències. En un determinat moment hi va haver una sacsejada forta, i tots estaven molt nerviosos, però el nen va

Batejo. cada persona, sigui.

2010-04-18T22:11:00.003+02:00

Goig. La paraula goig seria igual a grandiositat, anormalitat, més enllà de tot i de tothom.Podríem dir que sempre estem igual: somiant i resumiant darrera el que soc ,el que tinc , el que vull ser, el que vull tenir.Però parem-nos un moment.Obrim el ulls i mirem el que tenim al davant. Fixem-nos en aquelles realitats

I els apòstols es van anar morint.

2010-04-09T22:35:00.001+02:00

Tots els evangelis d’aquests primers diumenges de Pasqua tenen el mateix objectiu: fer-nos descobrir que Jesús és vivent i que segueix tenint influencia real en la nostra vida.Necessitem que se’ns recordi aquesta veritat fonamental perquè sovint tenim tendència a pensar en un Jesús llunyà que va viure, fa segles, allà a

Creure en la Ressurrecció no és només creure en una doctrina.

2010-04-05T11:30:00.002+02:00

PasquaNo es pot negar que creure en la resurrecció no és gens fàcil.Si, ja en parlem, de la resurrecció, però no sé si en parlem amb prou convicció. I és que la irreversibilitat de la mort, és potser, la més definitiva de les experiències humanes. Quan un es mort, és mort i s’acaba’t.Només per provocar la vostra

Homilia Divendres sant:Era una mort atroç, asfixiant-se poc a poc sota la mirada dels espectadors.

2010-04-01T11:28:00.003+02:00

Divendres SantJesús ha estat clavat a la creu per els romans.La mort a la creu era el càstig més cruel que els romans tenien per els criminals i instigadors del poble. Era una forma d’execució molt habitual.Era una mort atroç, asfixiant-se poc a poc sota la mirada dels espectadors.Per els deixebles, la mort en la creu

Què sentiria Jesús al rentar-me els peus a mi?

2010-03-30T23:43:00.001+02:00

Dijous Sant.Tinc la meva mare, fa unes setmanes bastant malalta. El metge ja no dona esperances de curació. Només estem buscant la manera de que pugui viure el millor possible, el més feliç possible els mesos, amb una mica de sort, els pocs anys que li quedin.Com diu avui l’Evangeli: Jesús sabia que havia arribat l’

Jesús, sol cap a la mort. I tú, on ets?

2010-03-23T23:30:00.003+01:00

Jesús no tenia cap ambició per pujar de grau en la jerarquia jueva d’aleshores, ni com a rabí fariseu, ni com a mestre de la Llei, ni com a sacerdot. I no cal dir que ha refusat tot poder polític. No es va posar al davant de cap moviment polític, com potser els zelotes haurien esperat d’Ell.També en el tracte amb els

Un Déu que no té espera.

2010-03-12T15:51:00.002+01:00

L’evangeli que hem llegit avui, és una de les paràboles més conegudes.Una paràbola amb tres personatges.Un pare amb dos fills. El més jove dels fills, un dia li demana la seva part de l’herència al pare i marxa de casa. El gran viu amb el pare i treballa en les seves propietats.El jove un cop gastat tot, i mal vivint,

Moisès. Cap al desert, que falta gent.

2010-03-05T15:51:00.003+01:00

Avui us comentaré la primera lectura que hem llegit. La podríem anomenar la vocació de Moisès i l’experiència que en té de Déu.Totes les vocacions a l’Antic testament tenen per objecte per part de Déu, l’encomanar una missió profètica i alliberadora. “Déu crida per enviar”. L’encàrrec consisteix en parlar de part de Déu

Tres apòstols badocs.

2010-02-27T00:19:00.002+01:00

Si algú em preguntés com definiria amb una sola paraula l’estat dels deixebles, de Pere, Joan i Jaume que apareixen a l’escena de la transfiguració del Senyor, seria la de “badocs”, que estan “badant”.Però jo crec que aquest evangeli ens convida a tot el contrari. Crec que és un evangeli dinàmic, que ens convida a

Uf! Un altre Quaresma!

2010-02-17T17:16:00.001+01:00

Si un altre Quaresma! Si, un altre cop dejuni i abstinència. Si, un altre cop a suplicar perdó per els nostres pecats i les nostres misèries. Si, una vegada més donar. Però si ja soc prou auster en el meu viure de cada dia. Si ja soc conscient de les meves mancances. Si ja dono a Càritas i dono el meu temps com a

Gràcies per ensenyar-me lo ric que podríem ser

2010-02-12T23:10:00.003+01:00

Una vegada, un pare d'una família amb molts diners va dur al seu fill a una excursió pel camp, amb el ferm propòsit que veiés com de pobre era la gent de poble, que comprengués el valor de les coses i lo afortunats que eren ells. Van estar per espai d'un dia i una nit complerts en la granja d'una família de pagès molt humil. En concloure l'excursió i de retorn a casa, el pare li va preguntar al

Jesús parla des de la meva barca

2010-02-05T15:51:00.001+01:00

Avui és d’aquells evangelis en que és fàcil entrar en l’escena, fer-se un més dels actors. Barrejar-se amb la gent que ens acostarem a empentes a peu del mar per poder escoltar millor aquell home, que tothom diu que és el messies. Però jo ho vull creure per mi mateix. Tenir jo mateix l’experiència.Som vora el l’estany de